Què són les cobertes vegetals en vinya

Una coberta vegetal viva és una tècnica que consisteix a mantenir amb herba el sòl del cultiu, sigui deixant créixer la vegetació natural o bé sembrant una espècie vegetal amb aquesta finalitat.

Beneficis i inconvenients

Les cobertes vegetals poden aportar múltiples beneficis al sistema vitícola, però també comporten certes limitacions que cal tenir en compte en la seva implantació i gestió.
Protegeixen i milloren el sòl

Redueixen l’erosió, afavoreixen la infiltració d’aigua i milloren la matèria orgànica i l’estructura del sòl.

Augmenten la biodiversitat

Augmenten la biodiversitat del sòl i de la fauna auxiliar.

Augmenten la biodiversitat

Augmenten la biodiversitat del sòl i de la fauna auxiliar.

Faciliten el pas de maquinària

Faciliten el pas de maquinària després d’episodis de pluja.

Regulen el vigor de la vinya

Contribueixen a regular el vigor de la vinya i a mantenir un millor equilibri entre vegetació i producció.

Refugien fauna auxiliar

Poden ser refugi de fauna auxiliar contra plagues.

Possible competència i pèrdua de rendiment

En escenaris de secà poden causar competència amb la vinya per aigua i recursos

Risc de gelades primaverals

La coberta vegetal actua com aïllant impedint que la calor es emmagatzemi en el sòl, podent tenir lloc, per la nit, una major pèrdua de radiació i greujar el risc de gelades.

Poden incrementar costos

El maneig de la coberta implica un increment de costos. La finalització (picadora o segadora) de cobertes espontànies i la compra de llavor, sembra i finalització de cobertes sembrades.

Tipologies

Segons la superfície que ocupen, la seva amplada, la composició i durada, poden tipificar diferents tipus de cobertes

La primera dualitat és entre cobertes espontànies i sembrades. L’espontània sol ser més econòmica i consisteix en deixar créixer la vegetació natural present e a la vinya. La coberta sembrada requereix selecció de llavor, la compra i la seva sembra. En tots dos casos la coberta s’ha de finalitzar

Es pot deixar coberta a tota la vinya o fer-ho de manera alterna, un carrer amb coberta i un altre sense mantenint el sòl llaurat.

L’amplada de la coberta pot ser desigual, però en general es recomana que l’espai ocupat per la coberta sigui d’un mínim d’un 40% de l’amplada lliure de la projecció de la capçada i en cap cas inferior a 0,5 m.

Coberta a tots els carrers

La vegetació s’estableix a tots els espais entre files de vinya.

Coberta en carrers alterns

S’implanta només en un carrer sí i un no, combinada amb altres maneigs del sòl.

Coberta total

Cobreix tota la parcel·la, tant els carrers com la línia de vinya.

Coberta espontània

La coberta espontània està formada per la flora que creix en el sòl de la vinya.

Coberta sembrada

La coberta sembrada pot esdevenir adient si es persegueix establr un efecte competitiu amb certes espècies de males herbes nocives.

Coberta anual

Cal preparar el sòl cada campanya i procedir a la seva sembra.

Coberta plurianual

Permeten ser-hi diverses campanyes i suportar la seva sega. Pot resulta oportú deixar que s’autosembri una coberta espontània.

Les cobertes sembrades poden estar compostes d’una sola espècies o d’una barreja. Resulta molt freqüent la barreja de gramínies i lleguminoses, amb la incorporació d’alguna crucífera

Gramínies

Sovint s’utilitzen per la seva capacitat de cobrir el sòl i aportar biomassa.

Lleguminoses

Interessen per la seva funció agronòmica i la diversitat que aporten

Altres famílies

També es poden fer servir crucíferes (com la mostassa) o altres espècies concretes com la phacelia

Barreges d’espècies

Combinació de gramínies, lleguminoses i altres espècies per sumar avantatges

El maneig tradicional

El maneig tradicional del sòl amb llaurat a la vinya es basa en la remoció mecànica per controlar la vegetació espontània i reduir la competència amb el cultiu. Tot i facilitar la gestió a curt termini, pot afectar l’estructura del sòl, la matèria orgànica i incrementar el risc d’erosió.

Possibles beneficis

Possibles inconvenients